Quan parlem de sucre ens referim al producte obtingut industrialment de la remolatxa sucrera o de la canya de sucre que es fa servir per endolcir. El compost orgànic del sucre és la sacarosa un disacàrid format per la unió d’una molècula de glucosa i una de fructosa.

El sucre és una font d’energia de fàcil i ràpida assimilació, necessària per al nostre organisme, fonamentalment per al cervell, els músculs i el sistema nerviós. Però en excés, és acumulable en forma de greix.

En quan a les recomanacions, l’OMS recomana que tant la població adulta com la infantil redueixi el seu consum diari de sucres lliures a un 10% de la ingesta calòrica total. A més a més, afegeix que una reducció per sota del 5% pot proporcionar beneficis addicionals per a la salut, ja que el seu consum excessiu està directament relacionat amb malalties com la diabetis, obesitat, caries o inclús problemes cardiovasculars. 

El sucre està present en gran part dels aliments que consumim a diari. De fet, només s’ha de revisar els ingredients per adonar-se que fins i tot els productes que menys ens ho pensem, són portadors d’aquests addictiu aliment.

En l’actualitat tenim una sobreabundància d’aliments superflus que incorporen el sucre en la seva composició de forma massiva. A vegades com a únic nutrient i en ocasions com ingredient principal o majoritari.  Inclús en aliments que a priori la població general no creu que siguin especialment rics amb sucre. El cas és que, al final, consumim molt més sucre que el que és convenient o almenys el que és recomanat.

El fet de veure aquestes recomanacions i noves noticies que han anat sortint a la llum en contra del sucre, no ens pot portar a pensar que, l’únic problema de l’alimentació actual és l’excés de sucre.

No és que els sucre sigui dolent, no és el nutrient en si mateix, sinó l’ús que sen fa d’aquest, ja que és afegit a una infinitat de productes sense raó, des del punt de vista nutricional; i el fet que majoritàriament on es troba afegit és en productes ultra processats que desplacen a altres aliments, que si que són interessants d’incloure en la dieta. És a dir, no només és important el que es menja, sinó també el que deixem de menjar per això. 

Mai un producte/aliment ultra processat serà millor que un aliment en si (fruites, verdures i hortalisses, cereals, carn, peix, etc,) no processats.

Un producte no només és insà per la quantitat de sucre que conté, sinó també per altres ingredients que empobreixen el seu perfil nutricional.

Per tant, cal revisar amb atenció les etiquetes dels aliments i acostumar al paladar als sabors reals.