FIBRA per controlar el restrenyiment

La fibra és una barreja complexa de diferents substàncies d’origen vegetal que són resistents a la hidròlisi per enzims digestius de l’ésser humà, això vol dir que no la podem digerir, tot i això, ha de formar part d’una dieta saludable, perquè aporta nombrosos beneficis al nostre organisme, entre els quals destaca afavorir un trànsit intestinal adequat, és el tractament base per al restrenyiment. No malaltia, sinó símptoma, on hi ha una disminució en la freqüència deposicional, una dificultat en la defecació i un augment de la consistència de la femta. La fibra produeix en les persones que ho pateixen, una millora important.

Segons les seves propietats físiques, la fibra dietètica pot dividir-se en dos tipus: soluble i insoluble.

La soluble, és molt fermentable i capaç de produir gran quantitat d’àcids grassos volàtils. D’aquesta manera, contribueix a augmentar la massa fecal, incrementant la bacteriana. Afavorint el creixement de bacteris beneficiosos, que tenen la capacitat de regular la mobilitat intestinal. En llegums, fruites (poma, pera i cítrics), cereals (civada i sègol), i algunes llavors (chía i lli) en trobem grans quantitats.

La insoluble, és poc fermentable per la flora intestinal i per tant, escassament productora d’àcids grassos volàtils. Augmenta el contingut de la llum intestinal, promovent la regularitat i mobilitat intestinal. El residu de fibra que arriba al colon, contribueix principalment a augmentar la massa fecal, i prevenir l’estrenyiment i altres problemes associats. Són especialment rics en aquesta fibra, els cereals integrals (segó de blat), el pa integral, i fruites i verdures consumides amb pell i/o llavors comestibles.

Per tant, el tractament primari per al restrenyiment, inclou canvis en l’alimentació i la dieta, com incrementar el consum d’aliments d’origen vegetal: fruites, verdures, cereals, llegumsfruits secs, que contenen tant fibra soluble com insoluble. A més de canvis en l’estil de vida i la pràctica d’exercici. Si la situació persisteix i ja no és “habitual”, ha d’acudir al seu metge per seguir altres tractaments, com recórrer a certes medicacions, però mai a l’automedicació.