L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha publicat un informe que relaciona l’excés de consum de carn vermella i processada com a factor de risc de patir càncer. De fet, no ha dit res de nou, ha posat de manifest en un document elaborat a partir d’estudis científics, una evidència que ja sabíem i que fa temps que des del sector sanitari ja ho anàvem dient. S’ha de puntualitzar que la OMS fa diferencia entre carn vermella magra i carn processada. A la carn vermella li atorga un risc mitjà mentre que a la carn processada li apunta el nivell més alt. Però tot això es contempla dins d’un consum elevat d’aquests grups d’aliments.

Dit això i des de el nostre punt de vista com a professionals de la nutrició, anem a puntualitzar i donar la nostra opinió al respecte.

Qui no coneix la piràmide de l’Alimentació saludable? Us hi heu fitxat quin és el nivell ocupa la carn vermella, els aliments processats, els embotits, curats i fumats? Doncs estan al vèrtex, destacats per ser recomanats com de consum ocasional, i per tant no eliminats, sinó que cal ingerir-los puntualment en la nostra dieta.

S’han de deixar de menjar? Se’n pot menjar, però sempre en la seva justa ració, com ho hem de fer amb tots els altres aliments. Dins de la dieta mediterrània, la carn vermella no ha estat mai inclosa com un aliment bàsic tot i que hi esta present. La recomanació d’ingesta actual és consumir 2 o 3 vegades per setmana carn, la resta de ració de proteïna s’ha d’obtenir del peix, ous i/o llegums. Una ració d’aliments càrnics es considera entre 80 i 120g al dia.

En que ens hem de fixar? Una de les coses fonamentals en les quals ens hem de fixar sempre quan anem a comprar és en la traçabilitat d’aquest aliment. Que vol dir això? Saber l’origen i el procés que ha sofert qualsevol aliment abans d’obtenir-lo o comprar-lo. El fet de conèixer d’on prové la carn, qui és el productor, qui i com s’ha fet la transformació i quins ingredients s’han utilitzat per a l’elaboració dels derivats canics, sempre transmet confiança i garantia.

Que més em de tenir en compte? El valor d’aquest producte, és a dir el seu preu, una qüestió més discutible. L’aliment de qualitat evidentment no pot ser molt barat, és cert que entre tots plegats, productors, intermediaris, compradors… haurien de consensuar un preu raonable. Tant el preu com el lloc on comprem els productes, poden ser aspecte que ens ajudin a valorar que és el que estem comprant.

Com a reflexió final, cal posar una mica de seny, aquest sentit comú que tots tenim  en el que llegim, escoltem i diem, ja que moltes vegades no sempre és encertat. Recordar  que en temes d’alimentació, sempre i per davant de tot hem de vetllar per la salut. Invertir en una alimentació variada, de proximitat, de temporada, poc processada i de qualitat farà que mantinguem un nivell de salut òptim.