El nom de cirera sorgeix dels grecs, de la colònia Kerasus, situada a la zona entre la Mar Negra i la Mar Càspia. Els romans la van conquerir al segle I a.C, els quals van descobrir aquesta fruita i van ser els que la van estendre per tot el seu imperi.
Les cireres són el fruit comestible del cirerer, arbre de la família de les Rosàcies. És un fruit rodó, generalment de color vermell (pot oscil·lar entre un groguenc i un vermell intens) que es caracteritza per una textura carnosa i sucosa, un gust dolç (alguna varietat una mica més àcida), així com també, una pell llisa amb una brillantor especial. Per aquestes raons, en són unes fruites amb molt d’èxit entre els més petits i els més grans.
A més a més d’aquest sabor i textura que la fan tan especial, se’n destaquen una sèrie de raons dietètiques per assaborir aquesta fruita primaveral i estiuenca, concretament té una durada des de principi d’abril a finals de juliol.
És una fruita que destaca nutricionalment pel seu contingut en hidrats de carboni, sobretot en fructosa, amb un valor calòric moderat respecte d’altres fruites. Aporta quantitats significatives de fibra, vitamines C, A i àcid fòlic, minerals com el potassi, el magnesi, fòsfor, ferro i calci, i per últim, n’és rica en antioxidants (flavonoides, àcid el·làgic, i polifenols). Aquests nutrients tenen efectes positius sobre el nostre organisme.
- Pel que fa als antioxidants, sobretot en l’alt contingut en antocians que són els que donen el color vermell característic a les cireres, contribueixen a mantenir unes bones articulacions i en milloren la circulació.
- Pel que fa a les vitamines i minerals ajuden a mantenir l’elasticitat de la pell, actuant com a funció protectora. Destacar dins d’aquest grup de micronutrients, el alt contingut en potassi d’aquesta fruita ja que és un mineral necessari per a la transmissió i generació de l’impuls nerviós, per a la generació d’una activitat muscular normal, així com també essencial en l’equilibri de l’aigua dins i fora de la cèl·lula.
Així doncs, per la naturalesa i la temporada de calor en que apareix aquest fruit n’és important consumir-lo al natural, és a dir, sense cuinar-les, concretament amb una ració de 10 a 15 cireres. Podem incloure-les a l’esmorzar o al berenar, utilitzar-les com a postres o bé de decoració en diferents àpats.
A continuació et donem una idea de recepta: CLAFOUTIS DE CIRERES
Ingredients
- 450 g cireres
- 30 g de sucre de canya
- 3 ous
- 300 ml de llet
- 100 g de sucre
- 60 g de mantega
- 50 g farina d’ametlla
- 50 g de farina
Elaboració
- Traiem les branquetes de les cireres.
- Netegem les cireres amb aigua. Posteriorment les assequem amb un drap de cuina net.
- Posem mantega amb un motlle o font de forn i repartim per tota la superfície el sucre de canya moreno.
- Trenquem els tres ous en un bol, posem sucre i ho batem fins que la barreja quedi espumosa i blanca.
- Posem la mantega en una olla i la fonem a foc molt lent. Posteriorment la deixem refredar una mica i ho afegim poc a poc a la barreja d’ous i sucre, removent sense parar.
- Després al mateix bol afegim les farines i anem removent. D’aquesta manera obtindrem una barreja densa sense grumolls.
- Per últim, agreguem la llet i acabem de barrejar-ho bé.
- Un cop tenim la barreja, l’afegim al motlle que conté les cireres.
- Ho fem coure a 150º al forn durant 40 minuts.
- Ho traiem del forn i ho deixem refredar.
- Gaudeix de la recepta!