Es temps de carxofa
La carxofa, flor comestible de la carxofera que se sol començar a recol·lectar en el mes d’octubre o novembre fins a març en l’àrea mediterrània, per tant la millor temporada per consumir-la és entre les primeres gelades pròpies dels mesos d’hivern i l’inici de la primavera.
És una hortalissa amb un contingut calòric molt baix, en el que 100g de carxofa ens proporcionen 21,5 Kcal aproximadament i on l’aigua és l’element majoritari, juntament amb els hidrats de carboni on destaca la inulina i la fibra, és pobra en greix i si es compara amb altres hortalisses, la carxofa té un contingut proteic més baix. Pel que fa a minerals i vitamines hi destaca el contingut en sodi, potassi, fòsfor, calci, vitamina B1, B3 i petites quantitats de vitamina C.
Però el que més valor té en la composició d’aquesta hortalissa és el seu contingut en una sèrie de substàncies que tot i que es troben en petites quantitats, destaquen pel seu efecte positiu i beneficiós, entre elles la cinarina (substància derivada de l’àcid cafèic, que confereix una acció colerètica és dir que augmenta la formació de bilis, una acció colagoga que permet la millora l’alliberació de la bilis, això es tradueix en una acció diürètica que provoca una major eliminació d’orina. A més a més és hepatoprotectora, reguladora de la cèl·lula hepàtica). Una altra substància a tenir present són els esterols (substàncies hipocolesterolemiants és dir que tenen la capacitat de limitar l’absorció de colesterol a l’intestí i per tant disminuir els nivells de colesterol en sang).
Per a qui resulta més beneficiós el seu consum?
Una vegada hem vist les substàncies que conté, es pot afirmar que la carxofa resulta ser una hortalissa molt interessant per a les persones que pateixen de malalties del fetge, vesícula biliar, vies biliar o trastorns digestius. També és un producte apte per a persones que pateixen de diabetis ja que la inulina es metabolitza en l’organisme en forma de fructosa, essent aquest un sucre assimilable sense la necessitat d’insulina. A més a més ajuda a prevenir o millorar el restrenyiment pel seu destacat contingut en fibra, la qual cosa a la vegada és beneficiosa per la gent que vol disminuir de pes perquè a part de ser un aliment baix en greix, la fibra proporciona sacietat.
Per a qui resulta contraindicat el seu consum?
De la mateixa manera que resulta molt beneficiosa per algun tipus de persones o patologies, també presenta les seves contraindicacions, ja que per exemple no és gaire recomanada en les dones lactants perquè les substàncies que presenta la carxofa poden amargar la llet.
INGREDIENTS (per ració)
- 3 carxofes
- 1 ceba petita
- 1 pebrot vermell petit
- 1 tomàquet madur
- 1 albergínia petita
- ½ llimona
- sal
- oli d’oliva
Per a la salsa pesto
- alfàbrega amb fulles
- pinyons
- formatge parmesà
- oli d’oliva
- gra d’all
- ¼ de got d’aigua
PREPARACIÓ
- Netejar i tallar a daus petits la ceba, l’albergínia, el pebrot i el tomàquet, coure en una cassola amb oli a foc lent durant 10-12 minuts
- Mentrestant, netejar les carxofes, s’han de tallar les puntes de les fulles, retirar-ne les més dures (les de la part exterior) i buidar-les del centre (la part del cor).
- Bullir-les amb aigua, sal i suc de llimona uns 10 minuts. Retirar, reservar sobre paper de cuina per assecar-les de l’aigua de cocció.
- Omplir les carxofes amb la samfaina i posar-les al plat per a servir, acompanyades de la salsa “pesto”
- Fer pesto. Posar al vas de la batedora els ingredients: alls, fulles d’alfàbega, formatge parmesà, pinyons i un raig d’oli d’oliva. Triturar-ho tot fins que quedi una pasta fina, si cal, afegiu-hi una mica d’aigua perquè no quedi tan espessa.
*Plat compatible amb dieta: vegetariana, sense gluten, sense ou, baixa en colesterol i rica en fibra