L’arròs és un cereal que forma part important de la dieta de la majoria de la població, des que els àrabs el van introduir a la península Ibèrica fa gairebé 13 segles i des de llavors s’ha guanyat tenir un paper important dins la cuina, com a plat principal, i no tant com acompanyament obligat d’altres preparacions.

Com a cereal que és, és ric amb midó, si el prenem integral, el segó del gra d’arròs és ric amb fibra, àcid fític, tiamina, riboflavina, niacina i tocoferol. Quant als minerals cal destacar-ne el fòsfor, el ferro i el potassi.

En els últims anys alguns estudis han assenyalat que aquest aliment conté arsènic inorgànic, un compost tòxic per a la salut dels humans. Però què és l’arsènic inorgànic? Per què en conté l’arròs? I fins a quin punt ens hauríem de preocupar?

En primer lloc, l’arsènic inorgànic és un element natural de l’escorça terrestre, àmpliament distribuït en tot el medi ambient. Aquest passa a les aigües subterrànies i es transfereix en els cultius. Depenen de la zona en la qual s’hagi estat cultivant el cereal, la quantitat d’arsènic present en el mateix serà major o menor.

L’arròs és un dels cereals que més arsènic conté a causa de la seva forma de cultiu, al ser en sòls inundats, fa que s’absorbeixi més.

En segon lloc, la EFSA al 2009 va proposar que la quantitat màxima diària d’arsènic en la dieta hauria d’estar en el rang de 0.3-8 mg d’arsènic inorgànic per kg de pes corporal. De nou, el 2014 es va publicar un informe sobre “L’exposició dietètica a l’arsènic inorgànic en la població europea” i en aquest es va arribar a la conclusió que tot i que l’arròs és l’aliment amb més quantitat d’arsènic, no és la principal font d’arsènic en la dieta, ja que hi ha altres aliments que tot i tenir menys arsènic es consumeixen en majors quantitats.

En tercer lloc, dir que l’arròs d’aquí la península és el que menys quantitat d’arsènic orgànic conté retingut.

Així doncs, si consumim arròs de la nostra zona, no ens ha de preocupar l’excés d’arsènic inorgànic que pot contenir, ja que al no tenir els sols tan contaminants,   l’arsènic no es troba en quantitats molt elevades. S’ha de tenir en compte però, que hi ha alguns segments de la població que sí que és important prendre més atenció, aquest són les persones celíaques, ja que exclouen de la seva dieta tots els cereals que contenen gluten i augmenta la quantitat d’arròs que ingereixen, un altre grup de la població en són els nadons, en haver-hi molts triturats formulats a partir d’arròs.

Per tant, les nostres recomanacions són, que dintre d’una dieta equilibrada no ens hem de centrar només en el consum d’arròs i blat com a cereals, sinó que hem d’aprofitar el gran ventall de cereals que avui en dia tenim al mercat per a diversificar la dieta i enriquir-nos dels nutrients que cadascun d’ells ens aporta. Saber la procedència de l’arròs que consumim, utilitzar les diverses tècniques de cocció per cuinar i variar-les, així com tenir present que el rentat previ o la cocció amb proporcions elevades d’aigua, ens oferirà una major garantia de salut.