En temes d’alimentació, no es pot ser dogmàtic, ja que s’avança constantment, fruit d’estudis i investigacions, que ens fan revisar i variar molts dels conceptes, però també és cert que a vegades, a partir una investigació concreta o parcial, s’intenta, sempre interessadament, elaborar una teoria general sobre la dieta ideal. Aquest pas del que és particular al que és general és el que crea confusió.

Per aliment s’entén qualsevol producte o substància que aporti a l’organisme algun dels principis necessaris per a la nutrició (hidrats, proteïnes, greixos, vitamines, minerals, aigua), per mitjà de processos interns l’organisme n’extreu les matèries que necessita.

Des del punt de vista  nutricional, no hi ha cap aliment que pugui aportar totes les substàncies necessàries que el cos necessita i és indispensable diversificar-ne la ingesta per tal de poder desenvolupar totes les funcions correctament.

A què bé doncs el terme de súper aliment, que actualment està molt de moda i que fa referència al seu potencial nutritiu i en conseqüència, el fa “beneficiós” per a la salut?

Doncs la resposta és senzilla, per interès. No existeixen els súper aliments globals, com no existeixen els aliments bons o dolents (tret dels que siguin tòxics o produeixin intoleràncies individualment). Existeixen aliments, més o menys recomanables per a cada individuo i cada tipus de dieta. Si és cert que particularment tots experimenten en el propi organisme, els que ens agraden més o menys, ens senten millor, els tenim de preferència i fins i tot ens convenen. Són aquest els propis “súper aliments”, els que et fan sentir i estar bé.